Aichi Friendship Festa

Aquest finde m'ha tocat treballar, perquè ha estat l'Aichi Friendship Festa.

I us preguntareu: "I què és això?" I feu ben fet, però la qüestió és que a mi tampoc em queda molt clar... Perquè una altra vegada ens topem amb la manca de comunicació cap a mi...

M'explico.

Només arribar al mes d'agost, el meu jefe em va dir que el cap de setmana del 10 i l'11 d'octubre hi hauria una exposició de fotos d'Espanya i de diferents esdeveniments interculturals que han tingut lloc a Kiyosu. El que jo havia de fer era escriure una breu explicació de les fotos, en japonès.

Fins aquí tot bé. La cosa és que jo em pensava que l'exposició seria al Centre Cívic o a algun lloc de la Vila, però fa dues setmanes, per casualitat, em vaig assabentar que les fotos eren per aquesta festa que tindria lloc al parc a on es va celebrar l'Expo d'Aichi'05. Toma ya!

Aquesta Friendship Festa ha estat una mena "d'avanzadilla" a la 10th Conference of the Parties of the Convention on Biological Diversity, o COP 10. I aquí tornem a tenir ni punyetera idea de què és això. Així que molt hàbilment vaig fer cas a la meva màxima "Si no ho saps, google it!" i vaig buscar què és això del COP 10. I tampoc és que m'hagi quedat molt clar, però intentaré explicar-ho, a veure si d'aquesta manera em queda clar a mi també.

La Convention on Biological Diversity és un organisme que es va crear a finals dels 80 principis dels 90 per intentar protegir la biodiversitat a tot el planeta. I de tant en tant, es van fent conferències en què es reuneixen els diferents països que formen part d'aquesta convenció (entre ells, Espanya, que lo he buscao :P). I què fan? Doncs no en tinc ni idea xD Si l'any que ve encara sóc aquí, ja us ho explicaré :P

El que sí que us puc explicar és el que vam fer en aquesta Friendship Festa: hi havia molts stands muntats per diferents pobles de la prefectura d'Aichi que tenen alguna mena de relació internacional amb diferents països estrangers, com ara agermanaments i tal, a on es mostrava una mica la cultura i el menjar tradicionals d'aquests països. Com que Kiyosu està agermanada amb Jerez de la Frontera, el nostre stand estava sobretot centrat en Espanya, però també en Uganda (no em pregunteu per què, però a la Vila hi ha instruments tradicionals ugandesos...).

Jo, per començar, vaig haver de fotre unes matinades que no són sanes: vosaltres creieu que és normal que m'hagi de llevar a les 5.30 per anar a treballar un dissabte? Si un cas, hauria d'estar arribant a casa després de sortir de festa! Però en fi...

Dissabte era el dia d'Uganda al nostre stand, i van venir dues dones ugandeses que tenen una cafeteria a Nagoya a vendre cafè i dolços ugandesos.

Aquí un dels meus companys mentre preparàvem l'stand abans de què s'obrís el recinte.

Penjant les fotos (que ningú es va mirar, amb el que em va costar escriure les explicacions en japo ¬¬)

Durant aquests dos dies també vam aprofitar per fer una mica de relacions públiques de la Vila, amb la qual cosa va venir una de les mascotes, en Kiyomaru, i vam repartir els Uchiwa, o paipai japonesos, que es van fer quan es van presentar les mascotes aquest estiu. En Kiyomaru va tenir molt d'èxit entre els nens petits, sobretot d'una nena índia que no va fer més que seguir-lo tota l'estona que va estar donant voltes pel recinte :P

Però en Kiyomaru no va ser l'única mascota que va sortir pel recinte. També van donar voltes por ahí en Morizo i en Kikkoro, les mascotes de l'Expo Aichi'05.

Aquest és en Morizo, i jo no sé vosaltres, però a mi em fa més por que una altra cosa... "Cuidado niños, Morizo viene a por vosotroooos".

Però dec ser l'única a qui li donen una mica de mal rotllo, perquè tothom es volia fer fotos amb ells. El petitet és en Kikkoro.

I a banda de mascotes, també hi havia gent rara rara... com aquesta mare i filla que passejaven els gossets (crec que la raça és pomerània, els que semblen una rata amb molt de pèl...) vestits i en cotxet...

Deprés de treballar més de 12 hores dissabte, diumenge sant tornem-hi! Aquest dia estava dedicat a Espanya. I com no podia ser d'una altra manera, hi va haver espectacle de flamenco. Que ho entenc en part perquè la Vila està agermanada amb Jerez de la Frontera, però no vaig parar d'explicar als japonesos que em preguntaven si jo també sabia ballar flamenco que, en realitat, no tots els espanyols ballem flamenco, i que és el ball típic d'Andalusia, que cada regió té el seu ball típic... Tot i que veient l'èxit de públic que vam tenir, no vaig poder pensar que si enlloc de flamenco s'haguessin ballat sardanes, hagués sigut bastant més avorridot...

A banda de flamenco, també va venir un venenciador (ni no sabeu què és, cliqueu al link, perquè jo fins fa dues setmanes tampoc no ho sabia xD) a servir vi de xerès. Tio Pepe, per ser més exactes. I clar, com que era gratis, també va ser tot un èxit.

I d'aquesta manera, entre vi de Xerès i flamenco, vaig acabar el meu cap de setmana de treballar 12 hores diàries a una festa a la que no sabia què hi anava a fer...

L'experiència en sí va ser molt interessant, però no vaig poder deixar de pensar que, malgrat que el Japó i els japonesos estan com "obsessionats" amb això de la internacionalització, i que estan com fascinats amb tot el que és estranger, encara estan molt molt lluny de ser "internacionals". Perquè sí, potser pots trobar productes d'altres països o cultura estrangera, però en el fons encara són molt tancats. Per començar, encara avui en dia, quan veuen un estranger pel carrer se'l queden mirant i no poden evitar comentar: "Mira, un guiri!". Com per exemple divendres, que anava cap al cole en bici i a mig camí, un nen que anava cap el cole li diu al seu company: "Mira, una estrangera!" (あぁ、外人さん!). No sé, els nens espanyols quan es creuen amb un estranger pel carrer no el senyalen i diuen: un guiri!

I no és que hagi extret cap conclusió ni res, sinó que simplement vaig constatar una vegada més que encara queda un llaarg camí perquè la societat japonesa sigui realment "internacional"...