L’altre dia se’m van quadrar al davant 67 policies japonesos! xD
Però per entendre el per què, cal que em remunti als esdeveniments de fa un mes...
****El dia 1 d’octubre, dia en què surt publicada la meva presentació a la revista de la Vila (presentació que em van fer escriure el 5 d’agost i que publiquen després de portar dos mesos a la Vila).
A mig matí, sona el telèfon. El meu jefe parla amb algú. Penja.
Jefe: Nemui, pots venir un moment?
La Nemui s’aixeca de la seva taula i va fins a la del jefe (és a dir, fa 5 passes).
Nemui: Sí?
Jefe: Acaba de trucar la policia perquè ha vist la teva presentació a la revista de la Vila.
Nemui: Eh?! (i mentalment repassa si ha fet alguna cosa dolenta per què la policia l’hagi reconegut).
El Jefe, que s’adona d’això, es posa a riure.
Jefe: No pateixis, que truquen per què volen que vagis a fer una xerrada sobre Espanya a la comissaria. Et sembla bé.
La Nemui, respirant tranquil·la aquesta vegada: Clar que sí! (En realitat, és per fer aquesta mena de coses que em paguen :P).***
El 14 d’octubre van venir dos polis al Centre Cívic per parlar una mica sobre què volien que digués a la xerrada, i es va decidir que volien que parlés durant una hora més o menys sobre Espanya, la policia espanyola i “diferències culturals”.
Clar, posa’t a preparar un discurs sobre Espanya per parlar una hora en japonès davant d’uns policies!! Que sí, que un cop a la setmana és el que faig davants dels nens, i no és que em prepari un discurs ni res. Però una cosa és parlar davant de nens, i una altra davant d’adults!
Així que vaig passar tota la setmana passada buscant informació i escrivint la presentació. I no veieu quin mal de cap, per favor!! Com explico de manera fàcil i resumida el sistema policial espanyol en japonès, si jo no tinc ni punyetera idea de com funciona? Però en fi, al final ho vaig fer tan resumit que crec que no deuria ser ni veritat el que vaig dir xD
I després d’una setmana d’esforços i de fer hores extres, vaig aconseguir escriure 7 pàgines (en 17 o 18 hores? :S). Un cop escrites, li vaig donar a la meva supervisora perquè em corregís el text... I mare meva! Més que corregir-lo me’l va reescriure sencer!! Quan vaig veure les correccions que em va fer, vaig pensar: haguéssim acabat abans si jo li hagués dit de què volia parlar i ella m’hagués escrit el text! Valoreu vosaltres mateixos...
Bé, amb el text corregit, el power point preparat i jo preparada en absolut, dimarts 27 al matí ens vam dirigir cap a la comissaria. En principi, em van dir que em vindrien a buscar des de la comissaria i em portarien ells, però al final el meu Jefe podia venir, de manera que em va portar ell. I menys mal! Perquè només hagués faltat que algú de la Vila m’hagués vist muntada a un cotxe patrulla perquè tothom es pensés que m’havien detingut o per ves a saber què xD
Així que ja em teniu a mi, que des de sempre he odiat fer presentacions a classe, parlant en japonès davant de 67 policies japonesos! En fi! Que, com sempre em passa en aquests casos, em poso a parlar súper ràpid, i la presentació, que quan l’havia assajat a casa durava 30 minuts, la deuria ventilar en 15 minuts, perquè entre parlar jo i que em fessin preguntes i tal vam trigar només mitja hora! En fi...
Després de la presentació, el cap de la policia em va dir que si no m’anava malament, que prengués cafè amb els policies joves de la comissaria. Així que ja em veieu asseguda amb una vintena de polis que no deuen tenir 30 anys encara, en principi perquè em fessin preguntes sobre Espanya i tal. I més que una conversa, va ser una mitja hora de silènci incòmode. Una de les preguntes que em van fer va ser: “Et podem dir Eli-chan?” Que dius: “I vosaltres us feu dir polis? No em feu riure...” D'aquesta "reunió" informal també hi ha foto de grup, però el meu Jefe encara no me l'ha passat... estigueu atents a futures actualitzacions :P
Perquè per molt polis que siguin, no deixen de ser japonesos, no sé si enteneu el que vull dir... Aunque la mona se vista de seda...
Però bueno, després de fer de “Chaconeta” davant de les “tropes” [sic] japoneses, el cap de la policia em va fer els següents regals: un collar, una ampolla de sake amb l’emblema de la policia, una llanterna que no necessita piles i un boli que té llum! En fin...
Ostres, ha de ser impressionant que se't quadri ni més ni menys que la policia japonesa... En fi, a veure si rules el powerpoint! No el podré llegir, però bueno, alguna cosa en farem.
ResponEliminaQuina situació més violenta lo del café... Ara, imagina't que fos a la inversa, una japonesa fent una xerrada als mossos. Gairebé prefereixo estar a la teva posició, vés per on.
Com va anar la classe de barcelona amb els nens? Hi ha fotos?
Jo segueixo a BCN >_<...
Ja veig que segueixes per Barcelona, i amb bastant temps lliure! Quina ràpidesa en contestar! ^__^
ResponEliminaAra que ho dius... 30 mossos i una japonesa... potser sí que prefereixo la meva situació, sí! xD
I fotos de la classe sobre BCN, acabo d'enviar la invitació a l'àlbum per mail (^_^)V
Jo m'hagués fet cacones...
ResponEliminaNomés podem estar orgullosos de tu, ets una catacroker.
Què dir les les forces policials patries? res de bo ;)
Nena, el pañito te queda fino fino. Y el merchandaisin de la policóa me parece espectacular. No digo más.
Las foticos me las veo todas todas XD