Aneu amb compte, que la grip és aquí!

Després de portar uns mesos anant als coles dos cops per setmana, me n’he adonat encara més de què els japonesos són uns exagerats i uns hipocondríacs.

Ara que arriba el fred i l’època dels encostipats, tothom està com histèric amb la “Grip nova”. És veritat que quan va començar la grip cap allà el mes d’abril, semblava que hi havia grip fins a la sopa.

Però d’aquí a què tothom porti mascareta fins i tot a classe i al lloc de feina(no entenc com els agrada tant utilitzar mascareta a aquesta gent!) i que es tanquin les escoles durant una setmana sencera com en quarentena perquè potser hi ha 20 estudiants (en unes escoles de més de 400) que tenen la grip...

Doncs això és el que està passant acutalment al Japó. Hi ha com una mena d’histèria col·lectiva que fa que cada vegada que escolto la paraula “infuruenza”, és a dir, “grip” en japonès (ve de l’anglès influenza) m’entrin ganes de cridar i fer que es callin tots!

A les escoles de primària japoneses a les que jo vaig (a la resta d’escoles no ho sé per què no hi he anat mai), cada matí els nens encarregats de passar llista apunten quanta gent ha faltat a classe en una pissarra que hi ha a la sala de professors, i aleshores escriuen en una altra pissarra que hi ha al passadís el total de nens que falten a l’escola cada dia. Aleshores, els professors truquen a les cases dels nens que han faltat per saber què és el que ha passat.

Doncs dilluns passat va ser ja el acabóse: van faltar 101 nens dels 400 i poc que té l’escola! I clar, tots els professors trucant a les cases, i escrivint cartes a les famílies per informa-los que, a causa de la grip, es tancava l’escola durant tres dies perquè els nens descansessin a casa.

Tothom a la sala de professors portava mascareta menys jo. El conserje em va dir: seria millor que te’n posessis una, perquè sino pots agafar la grip. I clar, com que em va gairebé obligar, en vaig haver d’agafar una i posar-me-la... Però en quant es va donar la volta me la vaig treure. És súper incòmode! No pots gairebé respirar, et tapa tota la cara, et tiba darrere de les orelles i, si portes ulleres, amb el baf de la respiració se t’entelen els vidres i no hi veus!! A més a més, que no és que per portar mascareta no t’hagis de contagiar de res... No sé pas aquesta obsessió per la mascareta...

I la meva sorpresa va ser quan, en arribar a les classes, tots els nens portaven la mascareta posada!! Dóna bastant de mal rollo fer classe a 30 nens que et miren amb la mascareta posada...

Així que res, aquest era el panorama de la classe a on vaig anar divendres...

Classe que, d’altra banda, va estar molt guai! Vaig parlar de Barcelona fent servir el mapa i les postals que vaig rebre com a regal d’aniversari, i tots els nens flipant i dient: “Uala, hi vull anar!!” I ja quan els vaig ensenyar el menjar, sobretot els panellets, tots cridant: おいしそう！！“Quina bona pinta!!”　Jeje. Si ja ho dic jo, que m’haurien de contractar com a ambaixadora de Catalunya :P

I aquesta és una foto amb tots els nens de la classe (de tercer curs). Va ser tot un èxit aconseguir que es traguessin la mascareta per a la foto!