Visita deSastre

Ja sé que tinc el bloc una mica abandonat, però aquesta vegada tinc una excusa vàlida: el dia 29 d’abril van arribar a terres japoneses el meu cosí Notch on the floor i el seu amic Xavi.

Aprofitant que era la Golden Week, i que feia gairebé mig any que no trepitjava Tokyo, vaig agafar un shinkansen i em vaig plantar a Yokohama, on viu el meu amic Jpanese.

Era la primera vegada que visitava Tokyo després del terratrèmol del passat 11 de Març i tot i que tant a les botigues com als restaurants tot seguia amb certa normalitat, hi ha detalls que, si ja has viscut a la ciutat, fan que t’adonis de què alguna cosa ha passat.

Per exemple, la primera nit, quan vam anar al creuament de Hachikô a Shibuya. Em vaig quedar de pedra en veure lo fosc que estava. Ara les pantalles de l’edifici de l’Starbucks i de l’edifici del costat ja estan enceses, però entre que ja havien tret el cartell lluminós de la Samsung fa temps, i que la meitat de cartells estaven apagats, em va deixar una sensació estranya.

Sí que és veritat que de totes maneres està molt més il·luminat que qualsevol carrer de Barcelona, es notava la diferència.

En els 6 dies que vam estar a Tokyo, vam fer la ruta turística que vaig inaugurar amb la Miss America. És a dir: 

• Ueno-Asakusa-Akihabara

•  Jardins del Palau Imperial-Universitat de Sophia-Torre de Tokyo-Shinjuku, 

• Harajuku-Temple Meiji-Shibuya.

Com que aquests dos són uns tuneros de Volkswagen Clàssics, un dia el vam dedicar a anar a Yokohama, on van conéixer un grup de japonesos “amics” d’aquests cotxes. Van ser molt macos, però la veritat és que jo no vaig poder evitar pensar que el que semblava portar la veu cantant era el cap mafiós, i que els altres eren els seus esbirros, amb el grassonet i el prim inclosos :P

A Tokyo vam fer tot el que s’ha de fer al Japó per poder dir que has vingut al Japó

1.        cantar en un karaoke: cançons tan memorables com ara Teeny Weeny String Bikini, Black is black i no podien faltar Brass in Pocket i More than this de "Lost in Translation", i tot i que jo no tinc res d'Scarlett Johanson, ell sí tenia algo de Bill Murray :P

2.        fer-te purikura

3.        fer un cafè a l’Starbucks de Hachiko

També vam anar a Kamakura i, tot i que el temps no ens va acompanyar massa... 

Després de tanta patejada vam arribar a la Vila rebentats, però encara els quedava una setmaneta! 

A Nagoya vam anar a menjar a la pizzeria on tenen la millor pizza napolitana del món (segueix sent redonda, con cosas encima i calentica, però bé :P) 

Avui ja han tornat a terres nostrades, però retrobar-me amb el Primo a Tokyo i tenir-los per aquí durant dues setmanes, mola (^。^)

Ah! I al Japó ja no hi passaran gana, perquè ara tenen un domini dels bastonets que ja els agradaria a més d’un （＾＿－）