Et lleves a les 7 i desitges tenir febre perquè el metge et doni el justificant i no hagis d'anar a treballar. Però no, no tens febre. Així que surts del futon, vas a la dutxa, encens la televisió, parlen d'un gos que ha de viure separat dels seus amos perquè els han evacuat de Fukushima, et prepares l'esmorzar, menges, et vesteixes, t'asseques els cabells, surts de casa, tanques, baixes un pis te'n recordes que t'has oblidat l'USB, tornes a pujar, et descalces entres a casa, tornes a sortir, camines 5 minuts fins el semàfor etern, esperes l'inesperable perquè es posi el semàfor en verd, creues, camines tres minuts més, arribes al centre cívic, zero ganes de treballar.
I et trobes un sobre misteriós a la teva taula.
Preguntes a la noia que s'asseu davant teu què és, comença a explicar-se malament, diu: és millor que l'obris.
L'obro i, davant del meu somriure, la companya em mira dient-me: veus com era millor que no et digués res?
Era això, ni més ni menys!
La professora de primer que m'havia fet les fotografies el dia que vaig portar els mantons i les barretines i vam fer la nostra comparsa particular, m'ha fet un llibre amb totes les fotografies i cartes dels nens!!
Si és que de debó, aquests japos de tant en tant tenen unes coses que se salen!!
És per moments com aquest que me n'alegro de ser on sóc (^_^)v
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada