Les quatre cerimònies de primavera

Cirerers carregats de flors roses. Una lleu brisa acarona les branques i els pètals de les sakura 桜, les flors dels cirerers, cauen en una dolça pluja sobre el cap de nens i adolescents que es dirigeixen cap al primer dia d’escola.

Si heu vist mai algun anime, en algun moment o altre sempre apareix aquesta imatge. De fet, és una imatge que jo havia vist tantes vegades que, quan vaig venir per primera vegada al Japó, era el que volia veure tant sí com no: els cirerers en flor.

Del hanami 花見, la festa dels cirerers, ja n’he parlat en vàries ocasions. Així que avui, del que vull parlar, és de les diferents cerimònies escolars que tenen lloc durant l’època en què floreixen les sakura.

Al Japó, tant l’any escolar com l’any fiscal comencen a l’abril, de manera que l’escola acaba sobre la tercera setmana de març.

Cap el 19 o el 20 de març té lloc a totes les escoles i instituts la Cerimònia de Graduació, sotusgyô-shiki 卒業式 dels alumnes d’últim curs. 

Aquesta cerimònia deu variar una mica depenent de l’escola però, a grans trets, el que es fa és el següent:

• els nens de cinquè i sisè es reuneixen al gimnàs (en el cas de les escoles on jo he anat fins ara)
• els de cinquè reciten una mena de carta de comiat als estudiants que es graduen, dient una frase cadascun d’ells. La primera vegada que vaig assistir a la cerimònia, em vaig emocionar molt amb aquest moment :P
• els de cinquè els canten una cançó
• aleshores, tots els de sisè s’apropen un a un a la tarima on els espera el Director per entregar-los el diploma de graduació. Evidentment, tot està molt i molt assajat, i aquesta part no pot ser menys: els nens surten, a mitja catifa vermella s’aturen, es giren, fan una reverència a la dreta, després es tornen a girar i fan una reverència a l’esquerra (a una banda hi ha asseguda la família i, a l’altra, professors). Quan arriben a dalt de la tarima, li fan una reverència al Director i, per agafar el diploma, primer estiren un braç, després l’altre, agafen el diploma amb els braços en alt i fan una reverència aixecant encara més els braços. Per marxar, es posen el diploma sota el braç en la manera en què s’ha assajat i tornen al seu seient.

Evidentment, també hi ha discursos dels professors i del director, que són més o menys llargs depenent del tarannà de cadascú.

El Tobuushi, en el seu blog, explica molt bé com és la sotsugyô shiki en una guarderia, cosa que jo no he pogut viure (encara?).

L’últim dia del curs, té lloc la shûgyô shiki 終業式, la Cerimònia de Clausura del curs. Jo encara no he assitit a cap, però m’imagino que hi deu haver discursos del director i dels professors, entrega de notes i consells sobre com passar les vacances de primavera.

Unes dues setmanes després de la shûgyô shiki, tot just tornant de les vacances de primavera, té lloc la nyûgaku-shiki 入学式, la Cerimònia d’Ingrès a l’escola. Aquesta cerimònia va dirigida només als nens i a les famílies que comencen l’escola aquell any.

A la que jo he assistit també va tenir lloc al gimnàs de l’escola. Els nyûgakusei 入学生, és a dir, els estudiants que acaben d’ingressar a l’escola, s’asseuen al davant de tot, mirant cap a la tarima del gimnàs. Les famílies, ben vestides (fins i tot amb kimonos) i parapetades amb cameres de fotos i de vídeo, al darrere dels nens. Els professors, a l’esquerra, amb les cadires encarades a les dels nens. A la dreta, els representants de la regidoria d’educació, de la policia, dels centres on es prepara el menú escolar i dels voluntaris de la seguretat i el trànsit que vigilen que no els passi res als nens quan fan el cami cap a o de l’escola.

Hi ha discursos dels professors, dels representants que estan asseguts a la dreta, cantern cançons, els reparteixen les randoseru ランドセル, les motxilles que tots els nens de primària porten des de primer fins a sisè, se’ls presenten els respectius tutors i, al final, es fa la foto commemorativa.

Les randoseru, motxilles que els han de durar fins que es graduïn... 

Als nens cada vegada se’ls diu nyûgaku omedetô gozaimasu! 入学おめでとうございます！ “Felictitas per haver entrat a l’escola!”. Els nens, cada vegada, responen Arigatô gozaimasu! ありがとうございます！ “Moltes gràcies!”. Em va fer molta gràcia que, com que els pobres ho han de repetir tantes vegades en tan poca estona, el grau de ganes variava moltíssim d’una vegada a l’altra.

En Tobuushi explica molt bé la nyûgakushiki de la seva nena en aquest post. 

I, ja per tancar el cicle de cerimònies i donar inici com és degut a l’any escolar, la quarta de les cerimònies: la shigyô shiki 始業式, la Cerimònia d’Inici de curs.

En el meu cas, una vegada més els nens i els professors es reuneixen al gimnàs (aquesta vegada, com a la shûgyô shiki, no hi ha pares). El director saluda els nens, presenta els nous professors i anuncia els tutors de cada curs. En el cas de la meva escola, els nens de segon donen als de primer una bossa plena de llavors perquè cadascú planti i tingui cura de la seva flor, que es farà servir per decorar el gimnàs durant la cerimònia d’accés de l’any vinent.

Després, els nens tornen a les seves classes, es reparteixen els llibres de text, se’ls explica una mica com anirà el curs i tornen a casa abans de l’hora de dinar, per preparar-se pel primer dia de classes.

Venint d’una cultura en què no som massa donats a formalitats d’aquest tipus, només el fet de pensar que en menys de 4 setmanes hi ha 4 cerimònies, ja em cansa :P

Vosaltres què n’opineu, creieu que hauríem de fer més cerimònies d’aquest tipus a les nostres escoles?