Hatsune Miku.
Setze anys. Un metre cinquanta-sis d’alçada. Quaranta-dos quilos. Dues cues de color blau que arriben gairebé fins el terra.
Setze anys. Un metre cinquanta-sis d’alçada. Quaranta-dos quilos. Dues cues de color blau que arriben gairebé fins el terra.
Però sabeu quina
és la seva característica principal?
Que no existeix.
Si més no, en el
sentit físic de la paraula.
La Hatsune Miku 初音ミク va néixer el 31
d’agost de 2007 com a mascota del sitetitzador de veu Vocaloid 2, de la
companyia Crypton Future Media. El seu creador, el CEO de la companyia Hiroyuki
Itô, no va pensar en una història per a l’ídol perquè, segons ell “els fans ja
s’encarregarien d’escriure-la per ell”.
I no s’equivocava
pas. Actualment hi ha més de 3.000 cançons creades per a la Miku que es poden
comprar a l’iTunes. Centenars de vídeos de música al YouTube. L’holograma de la
Miku ja ha fet concerts no només a Tokyo sinó també a Singapur, Los Angeles,
Taipei i Hong Kong.
Fins i tot ha
protagonitzat una òpera, The End, que es va representar el desembre de 2012 al Yamaguchi
Center for Arts and Media (YCAM) i el novembre de 2013 a Théâtre du Châtelet de
París. Els pares de l’òpera va ser ser crític literari i filòsof de la cultura
otaku Hiroki Azuma i el músic Keiichiro Shibuya
L’encarregat del
vestuari va ser ni més ni menys que el dissenyador de Louis Vuitton, Marc
Jacobs.
Sembla ser que la
idea de programari lliure és el que atrau que els fans a creïn cada vegada més música,
vídeos i coreografies per a la Hatsune.
Segons el
professor de cultura pop japonesa del MIT, Ian Condry,
la Hatsune Miku serveix “de plataforma sobre la qual la gent pot construir. Es converteix
en una eina de connexió que, a través de la participació de la gent, pren vida”.
Fins i tot i ha
fans que diuen que la Hatsune és com una deessa, perquè tot i tenir parts
humanes, transcendeix les limitacions humanes, convertint-se així en la gran
estrella del pop post-humana.
Crec que la idea
de que són els fans qui creen el personatge de la Hatsune és una idea molt
bona. Però, tenint en compte que els fans japonesos quan fan una cosa, se la
prenen seriosament fins a les últimes conseqüències, també fa una mica de
por...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada