Sabor escèptic

Crear aliments amb sabors impossibles és un dels hobbys preferits de les empreses alimentàries japoneses. Només cal que vegeu l’infinit número de Kit Kats que es poden trobar al llarg i ample de la geografia japonesa (i els que em queden per tastar dins de la nevera!).

I ara que ja tenim l’estiu aquí, és inevitable trobar productes de tota la vida amb sabors “refrescants”. O almenys, el que els caps pensants de les empreses japoneses consideren com a refrescant.

Un d’aquests productes és l’Snack Shuwa Shuwa amb gust de cola, Shuwa Shuwa Cola Aji Corn Snack シュワシュワコーラ味コーンスナック. 

Per què tothom ho entengui, són uns Cheetos de tota la vida amb gust de Pepsi. Shuwa shuwa és una de les milions d’onomatopeies japoneses intraduibles, que representa el so de les bombolles d’un refresc quan pugen.

 Aquesta és la definició de les patates que hi ha a la bossa:

Shuwa Shuwa, la nova sensació en piscolabis!

Piscolabis amb gust de cola.

Una nova sensació en piscolabis que explota dins la boca amb un sorprenent bombolleig.

Gaudiu del sabor dolç i refrescant de la Pepsi Cola.

Perquè us pogueu fer una idea més clara del sabor: imagineu la textura d’un Cheeto’s, així cruixent, seguida del sabor de gominola de coca-cola de les de tota la vida, amb un toc efervescent que dóna pas al sabor dels Cheeto’s.

Em va recordar el Kit Kat de Coca-cola que ja vaig descriure fa uns quants posts.

Estrany. Molt estrany. Jo només vaig poder menjar-ne tres o quatre per fer-me una idea i poder descriure el sabor. Però vaig haver de llançar la bossa, perquè allò no era comestible...

Així que malaguanyats 125 iens, que se’n van anar a la brossa.

Un altre sabor que, per als japonesos, està lligat a l’estiu, és el del Calpis (Karupisu カルピス). El Calpis és una beguda sense gas que, normalment, d’un color com llet aiguada, que està compost per aigua, llet desnatada i àcid làctic. Té un sabor molt particular, com de iogurt natural una mica àcid.

Doncs bé, fa unes setmanes, la cadena de dònuts Mr. Donuts ミスタードーナツva posar a la venda uns dònuts farcits amb crema de Calpis i recoberts amb xocolata amb gust de Calpis.

Com que es considera que l’aniversari de l’empresa Calpis és el 7 de juliol, i al Japó en aquest dia se celebra el Tanabata, la Festa de les Estrelles, un dels dònuts tenia forma d’estrella.

Primer de tot, el color blau amb una mena de purpurina platejada de la xocolata em va tirar una mica enrere. Tenia gust de Calpis dolç, és a dir, com si fos iogurt agredolç. Després, el farciment, que era directament crema de Calpis, amb gust de iogurt una mica àcid.

La veritat és que el sabor no era dolent, tot i que no sabria definir si les sensacions que em va provocar són positives o negatives. Crec que ho podria resumir com a “sabor escèptic”: no acaba d’estar dolent, però no t’ho acabes de menjar convençut.

Sabor escèptic. Crec que aquesta seria una bona manera de descriure molts dels sabors japonesos...