I no només un, no... Dos!
No us penseu que m’he
tornat boja i que crec que l’any comença a l’agost i el Nadal és
al març!
La raó de tot aquest
transtorn de dates és que aquest cap de setmana vam exposar els
dibuixos dels nens de Jerez de la Frontera al Museu de la Vila.
Imagino que pensareu “i
per quins set sous s’exposen dibuixos de nens de Jerez de la
Frontera a la Vila del Pingüí?”
Doncs perquè Jerez
i la Vila estan agermanades. Cada any es fa un intercanvi de dibuixos
entre els nens de primària de les dues localitats i el tema d’aquest
any era el Nadal i l’Any Nou. Els dibuixos els vam rebre el mes de
novembre i, a partir de desembre, es van exposar una setmana a cada
una de les 8 escoles de primària de la Vila, per acabar al museu.
En les dues anteriors
edicions, els dibuixos es van exposar sense més pena ni glòria i
aquí va acabar el tema. Però aquest any, per primera vegada, vam
decidir fer alguna activitat perquè els adults també s’apropessin
a veure els dibuixos.
Així que vam
organitzar un taller per a pares i fills de nail
art, és a dir, de decoració d’ungles.
Ja sé que no té res a veure amb el Nadal, però el meu cap de
personal va dir que no calia, que era només un reclam perquè els
adults també vinguéssin.
Vam contactar amb una
professional, que va estar d’acord en donar un curset sobre com
pintar-se les ungles correctament.
Vam anunciar l’acte
a la revisteta de la Vila però, només es van apuntar tres grups,
quan havíem posat el màxim en 30... Us podeu imaginar el fracàs...
Aleshores la meva supervisora va parlar amb les llars d’infants i
elsjidôkan
児童館 (una
mena de llar d’infants perquè els nens que viuen en llars en què
treballen el pare i la mare hi puguin anar després de l’escola) i
vam anar a repartir els folletons (dia en què vam tenir l’accident).
Després d’aquest
acte in extremis,
vam aconseguir 8 grups en el torn de matí i tres en el torn de la
tarda. Una tercera part del límit... Evidentment, tot noies (els
nens encara se senten nens i no com els “hervívors” que sí que
es pinten les ungles :P).
L’acte en si va
consistir en dues parts:
La primera a la sala
d’exposicions, en què jo els vaig explicar una mica com era el
Nadal a casa mentre miràvem els dibuixos. A banda dels dibuixos, hi
havia dos pessebres: el de Playmobil que em va regalar la Zarita en
la seva visita i un altre que va sortir aquest Nadal a la revista
Lecturas, i una pantalla de tele amb un passi de diapositives amb
fotos sobre el Nadal que vaig fer aquest desembre quan vaig tornar a
casa.
La segona, al pis de
dalt, en què la professional de la manicura va explicar a les
assistents com s’han de preparar les ungles per pintar-se-les
correctament i, en acabat, els va posar una pedreta de decoració. A
mi també me les va decorar, tot i que només em va durar un dia...
En el torn del matí van
venir una nena del Club de Comprensió Internacional i la seva mare,
que els encanta Espanya, i una altra nena que està enamorada
d’Espanya i que ve sempre que fem algun acte. Sí, sorprenentment,
hi ha nenes de 10 anys obsessionades amb Espanya a la Vila. Vès
quina cosa!
A més a més, també
va venir una televisió per cable de la prefectura i va enregistrar
tota la primera part i vam sortir a la tele! (En aquest link es pot llegir el
meu nom : 国際交流員エリザベスさんのトークイベント
kokusai
kouryûin no tôku ibento:
L’acte de la Coordinadora de Relacions Internacionals Elisabeth ^^)
En el segon pis
també vam deixar uns retallables dels reis mags (que vaig
descarregar de la pàgina web de Gruetzi) i per fer un
pessebre després de veure l’exposició. Sembla ser que el que va
tenir més èxit va ser el retallable del rei ros!
La
valoració de l’acte és que va
ser moltíssima feina, moltes hores preparant les explicacions dels
dibuixos, els retallables, la presentació de diapositives perquè
només vinguessin 11 grups...
Però
tot i ser poca gent, quan veus que s’ho passen bé i que marxen
satisfets, ja ha pagat la pena!
Si voleu veure més fotos, només cal que cliqueu a l'slideshow següent:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada