I, com ve sent tradició des que sóc a la Vila, la celebració ha tingut lloc als mateixos llocs de sempre (al bar OXO i a la meva izakaya preferida, on fan el millor pollastre arrebossat amb miso de tot Nagoya). L'únic, que cada any el que canvia és la gent que ve... la part que menys m'agrada de viure en un país que sembla que és de pas per als estrangers...
El que, entre els assistents hi va haver una sorpresa inesperada. La noia de Nova Zelanda que ha arribat aquest any nova em va dir que tenia visita d'un amic neozelandès, si podia venir. Jo pensava que seria algú que havia vingut de visita al Japó... i quina és la meva sorpresa quan arribem al restaurant i veig que estan allà esperant... i resulta que l'amic és el noi que conec que viu a Sendai!!
Ens haguessin hagut de fer una foto de la cara en el moment en què ens vam adonar! Perquè, a més, el seu aniversari és un dia després del meu! La veritat és que està molt i molt prim... Diu que s'ha aprimat 15kg, després del tsunami, no hi havia menjar, res de res... i que ara tot està més o menys tornant a la normalitat...
I seguim amb sorpreses! Perquè els meus companys de taiko també m'han muntat un sopar d'aniversari, del que acabo de tornar... I, quan acabem de menjar, veig que em porten un pastís!!!
També m'haguessin hagut de fer una foto de la cara perquè no m'ho esperava gens!! A més, és el primer pastís d'aniversari que em fan en tres anys!! (^_^)
Així que contenta i ben plena de pastís, me'n vaig a preparar la maleta, que demà me'n vaig cap a Borneo!! Liluliii!
Felicidadeeeeeeeess!!! Cuando vengas lo celebramos a la catalana, con una buena fiestaza.
ResponElimina