23 de jul. 2014

The Wizarding World of Harry Potter

Pot ser que no ho hagi dit mai en aquest blog, però no és cap secret que sóc una súper fan dels llibres de Harry Potter o, com es coneix generalment per internet, una Potterhead.

Us podeu imaginar, doncs, el meu grau d’excitació quan al 2010 van anunciar que construirien la zona de The Wizarding World of Harry Potter a l’Universal Studios Japan d’Osaka. No hi havia data fixa, només un vague “estarà llest pel 2014”.

Quatre anys d’espera, no massa notícies i, finalment, al mes d’abril van anunciar la data: 15 de juliol de 2014. Un dimarts. Una setmana abans de què comencin les vacances d’estiu a les escoles.

Aquí va arribar el gran dubte: hi vaig el dia de l’obertura o m’espero uns mesos? Parlant amb el meu amic P, que viu a Tokyo, primer vam decidir que potser millor anar-hi pel meu aniversari, al setembre, que ja no faria tanta calor, que ja no hi hauria tanta gent... Però per què enganyar-nos, tots dos volíem estar allà per el Gran Dia, així que vam acabar comprant les entrades pel mateix dia 15 de juliol.

El problema és que vam entrar en una espiral de confusió i de manca gairebé total d’informació.

Vaig comprar les entrades per avançat en una agència de viatges, perquè en principi es podia reservar hora d’entrada a la zona. Però clar, només es podia si reservaves hotel amb ells. El primer problema: tot i tenir l’entrada, havíem de canviar els paperets per les entrades físiques. Això voldria dir fer una cua més...

Vaig investigar a la pàgina web de l’USJ: la manca d’informació real sobre com aniria tot plegat em va sorprendre i enutjar a parts iguals (potser més enutjada que sorpresa). No hi havia informació sobre els tiquets especials amb hora, no hi havia CAP possibilitat de poder comprar els passis express online i, el més interessant: les dues atraccions de la zona de Harry Potter NO ESTAVEN INCLOSES.

El dia 10 de juliol vaig trobar informació no oficial que deia que l’USJ havia començat a vendre el dia 8 (una setmana abans de l’obertura!) els passis express que incloïen les atraccions de HP. Evidentment, al web de l’USJ (que ja permet comprar online!) ja estaven esgotats.

El dia 14 vaig llegir en un compte de twitter que havien avançat una hora l’obertura del parc, de les 9 a les 8, perquè s’esperaven moltes cues.

I així va arribar el dia 15, en què, plens d’emoció i d’incertesa per si podríem entrar o no, ens vam plantar al parc a les 5:50 del matí. I no us penseu que vam ser els primers, no! Que ja hi havia almenys 200 o 300 persones! 


I ens vam dividir: jo em vaig quedar fent cua a l’entrada i el P va anar a fer cua a les taquilles per veure si teníem sort per aconseguir el passi exprès. A les 7 van obrir les taquilles i vam aconseguir els passis, que tenien hora per poder pujar al The Forbidden Journey a Hogwarts... a partir de les 9 del matí!

Tot i que van dir que obririen a les 8, a les 7:25 ja van deixar entrar els que tenien l’Early Pass, és a dir, tots els que havíen pagat per quedar-se a l’hotel oficial del parc (jo, fins que no facin un hotel que sigui una habitació de The Leaky Cauldron, no pago!). I a les 7:45 van obrir per a la resta. Imagineu-vos a milers de persones corrents com bojos (estil concert de la Miley Cyrus), fins que un treballador ens va dir que encara es podia entrar sense tenir el tiquet de l’hora.

Tal i com està muntat el parc, primer passes per una zona on hi ha arbres que t’eviten que vegis les altres zones. A mig camí, et trobes el Ford Anglia del Sr. Weasley, vivint salvatge entre els matolls. És molt xulo perquè, a la nit, encèn els llums i fa sorolls!

I després de passar el Ford Anglia, gires a la dreta i allà tens l’arc d’entrada a Hogsmead!

La sensació que vam experimentar no es pot explicar! Va ser màgic! Per fi estàvem entrant físicament el món que havíem visitat tantes vegades a les pàgines delsl llibres!

Les casetes tenen les teulades nevades (fet que, comptant que vam arribar a 36 graus al migdia, fa una mica de gràcia).  

Només entrar ja es veu el primer vagó del Hogwarts Express. I aquí hi ha la primera diferència amb el parc que hi ha a Orlando: pel mòdic preu d’uns 3.000 iens (uns 22 euros) pots entrar en un vagó del tren i fer-te una foto.

Després de passar les botigues de Zonco’s Joke Shop...

...Honeydukes... 

...Filch’s Emporium, The Three Broomsticks...

...Ollivanders...

...Owl Post and Owlery...

 ...gires cap a l’esquerra i allà estava esperant-nos: Hogwarts! 

La segona diferència amb el parc d’Orlando: al costat del castell hi ha el Black Lake, on va tenir lloc la segona prova del Triwizard Tournament i on hi viuen el Calamar Gegant i les sirenes, entre d’altres criatures.

El nivell de detall és increïble! Si fas tota la cua sencera, passes per l’hivernacle d’Herbologia... 

...entres al castell i et trobes amb els rellotges de sorra on es mostren els punts de cada casa... 

...l’entrada al despatx de Dumbledore... 

...passadissos amb els quadres que et parlen i es mouen... 

...un holograma del Dumbledore al seu despatx que parla...

...el pensiu... 

...el retrat de la Fat Lady... 

...la sala comuna de Gryffindor amb la llar de foc...

...un holograma d’en Harry, en Ron i l’Hermione que desapareixen sota la capa d’invisibilitat... 

...el Sorting Hat... 

...i, finalment, la sala comuna, amb centenars d’espelmes flotant al sostre.

I és des de la sala comuna que es puja al Forbidden Journey. No vull explicar massa perquè és una experiència que s’ha de viure per primera vegada sense saber res. Només dir que és una passsada. Hi vam pujar tres vegades, o sigui que no cal dir massa...

L’altra única atracció que hi ha a la zona de HP és The Flight of the Hippogriff. En el camí pots veure el camp de carbasses, la moto d’en Sirius i la cabana d’en Hagrid. L’atracció en si no és massa forta, però té la seva gràcia.

Els detalls són presents fins i tot en els lavabo. I aquesta és una tercera diferència amb el parc d'Orlando: estan fets per assemblar-se al lavabo de la Moaning Myrtle. No hi ha les piques aquelles súper xules que apareixen a la peli, però es pot escoltar com la Myrtle (Gemma Gemec en català, si no m’equivoco) plora, riu i parla. Ja seria una passada si de tant en tant aparegués algun fantasma a través de les portes, però m’imagino que seria un gran trauma per als més petits...


Es pot beure Butter Beer (Batut de Bescuit) i Pumpkin Juice (Suc de Carbassa), que jo vaig trobar boníssims!

Pots comprar UNA granota de xocolata (jo m’esperava que fossin mini granotes) i, en teoria Bertie Bott's Every-Flavour Beans. Dic en teoria, perquè ja estaven esgotades abans de què obrissin el parc, cosa que em sembla una mica estrany...

I per la nit, veure-ho tot amb els llums encesos és encara més màgic!


Per poder tornar a entrar a la zona de HP després d’haver-hi sortit, necessites tenir el passi exprès (almenys el primer dia va ser així), perquè vam veure moltes persones que volien entrar-hi i els deien que no perquè no tenien aquest passi...

En definitiva, vaig sortir ARRUINADA del parc, però completament feliç i satisfeta!

I a tu, t'agrada Harry Potter? 

2 comentaris:

  1. Espectacular!!! Per cert, molt fan del barret de Hedwig de la japa de la segona foto ;P

    ResponElimina
  2. I want I want I want!!! Ahora tengo incluso más ganas de ir que antes! Creo que arruinada no, directamente me vuelvo a España con un riñón menos...

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com