Fujisan

Aquests dies ha estat nevant força, fet que m’ha fet pensar en el Mont Fuji, potser perquè la imatge arquetípica d’aquest volcà és la de la seva silueta amb la punta nevada. Una imatge que, si tens la sort de veure, és impressionant.

Foto feta el desembre de 2007

La forma correcta de referir-se en japonès a aquest volcà és Fujisan. Encara avui en dia hi ha molta gent que l’anomena Fuji-yama, però és un error en la lectura dels ideogrames xinesos kanji 漢字 que componen el seu nom. El kanji yama 山 es llegeix així quan està sol, per referir-se a una muntanya en general. Però quan va darrere del nom propi de la muntanya, en aquest cas Fuji 富士, es llegeix com a san. Que no cal confondre amb el –san －さん, sufix que significa senyor o senyora.

El mont Fuji, en realitat, és un volcà, i el cert és que encara està actiu. Tot i que fa més de 300 anys que no entra en erupció, fins als anys 60 anava sortint fum intermitentment, fet que, com us podeu imaginar, crea molta alarma. També es diu que, si ocorregués un terratrèmol fort en alguna zona propera al volcà, entraria en erupció gairebé automàticament.

El Fujisan va entrar a la llista del Patrimoni Natural de la Humanitat l’any 2013. Es troba entre les prectures de Shiga i Yamanashi i té una alçada de 3.776 metres. Si tens sort de què el dia és clar i sense núvols, es pot veure la seva silueta en el trajecte en Shinkansen que va des de Tokyo fins a Nagoya. Jo he tingut sort, i l’he pogut veure les dues últimes vegades que he anat fins allà.

29-4-2013, des del Shinkansen

19-11-2013, des del Shinkansen

Un dels motius donats com a justificació de la seva elecció com a Patrimoni Natural de la Humanitat és el de la seva importància tant en la religió com en la cultura. El Fujisan és considerat sagrat al Japó des del segle VII i, fins a finals del segle XIX, estava prohibit que les dones l’escalessin.

Pel que fa a la pintura, des del segle XIV que hi ha representacions de la silueta majestuosa del Fuji, però potser les pintures més famoses són les 36 Vistes delMont Fuji que es va realitzar el mestre de l’estil Ukiyo-e Hokusai. Crec que fins i tot persones que no tenen interès en el Japó han vist aquesta imatge alguna vegada a la seva vida.

El Fuji no només ha servit d’inspiració en la pintura, sinó també en la poesia, en la música, en la literatura...

Una de les obres més significatives que fa referència al mont Fuji com el mont que està més a prop del Cel és el del Taketori Monogatari 竹取物語, escrit al segle X i traduït al castellà com a El cuento del cortador de bambú. En aquesta obra, entre altres coses, s’explica la creació del volcà.

En aquesta història, un matrimoni vell que no pot tenir fills troba una nena petita dins d’un tronc de bambú i decideixen criar-la com si fos la seva filla. La nena, a qui anomenen Kaguya, és molt maca i té molts pretendents, però ella no es vol casar i posa tasques molt perilloses i difícils als pretendents, entre els quals hi consta fins i i tot l’emperador.

Però un dia, la Kaguya confessa als seus pares que és la princesa del regne de la lluna Kaguya-hime かぐや姫 i decideix deixar la terra, moment que capta aquesta pintura de Tosa Horomichi.

Malgrat tot, l’emperador no pot oblidar-la i va fins a la muntanya que segons ell estava més a prop del cel, que resulta que era el Mont Fuji, per tal de cremar la carta de comiat que li havia escrit la princesa Kaguya. 

L’emperador, després de fer cas a un monjo, fa enfadar la princesa que, com a càstig, demana a les persones de la lluna que facin sortir foc, lava i gasos verinosos del mont, convertint-lo en volcà. Des d’aleshores, es considera que les erupcions del Fujisan són causades per la fúria acumulada de la Kaguya-hime.

De fet, la princesa Kaguya és la protagonista d’una de les últimes pel·lícules de l’estudi Ghibli, "La historia de la Princesa Kaguya" Kaguya-hime no monogatari かぐや姫の物語. 

Recordo que la primera vegada que vaig veure la silueta del Fujisan va ser des de la finestra al final del passadís de la universitat on estava estudiant a Tokyo, i va ser un moment màgic. 

La segona, va ser des de gairebé 70 metres d'alçada, al capdamunt de la muntanya russa Fujiyama, al parc d'atraccions Fuji-Q Highland.

Desembre de 2007, des del Fuji-q Highland

I va ser en aquell moment, en veure'l amb el cim envoltat de núvols, que vaig adonar-me de què m'agradava Japó.

I vosaltres, heu tingut la sort de veure el Fuji? Sabeu quin va ser el moment en què us vau adonar que us agradava Japó?