Finalment, m’he rendit al poder de la Kyary Pamyû Pamyû.
La culpable és
aquesta cançó:
Vaig veure un programa especial la nit de Cap d’Any on va fer un mini
concert, i em vaig adonar de la força de la seva imatge i de què les seves
cançons s’enganxen com xiclet. Vaig estar tres dies amb la cançó “Mottai Night
Land” もったないとらんど.
El títol és un joc de paraules, que aprofita que la pronúncia de “Mottai”
seguida de “night” (nit) sona com la paraula “mottainai”, que vol dir “quin
desperdici” o “quina llàstima”.
Dic que “finalment” m’he rendit perquè ja s’escolten les seves cançons des
de 2011. Malgrat tot, fins ara només l’havia vist com un “esperpento” a l’estil
Lady Gaga, amb un to de veu que fa espantar els gossos i coreografies a l’estil
AKB48.
Però... me n’he adonat de què és més que això.
La Caroline Charonplop Pamyû Pamyû きゃろらいんちゃろんぷろっぷきゃりーぱみゅぱみゅ va començar com a blogger de moda de Harajuku, barri on va ser descoberta i
convertida en portada de la revista Kera, i no va trigar gaire en fer el seu
debut com a cantant el juliol de 2011, amb 18 anys, amb la cançó PONPONPON.
A més a més, des de 2012 porta la corona d’Ambaixadora del Kawaii de
Harajuku.
Tot i que el kawaiisme de la Kyary és ben diferent del kawaiisme que
representa la Hello Kitty. El kawaii que ella representa és grotesc. Molts dels
seus vídeos semblen malsons lisèrgics. Pot anar tota vestida de rosa
embolcallada d’ossos de peluix, però amb sang que li surt del nas.
Segons la pròpia Kyary, "hi ha una diferència entre bonic, mono i kawaii. Per a mi, kawaii és una manera de
veure el món. Tot pot ser kawaii”. Segueix dient que, per ella, kawaii és qualsevol cosa
que se surt de la normalitat i que desperta una resposta involuntària de plaer.
“Tant si és dolç i tendre, o estrany i grotesc, si t’arrenca un “ooh”, o un
“aaah”, és kawaii”. “No m’importa si hi estàs d’acord o no, la meva definició
de kawaii és que depèn de cadascú. El meu kawaii no és el teu kawaii. I el
concepte de kawaii evoluciona amb el temps, igual que nosaltres.”
Els seus vídeos i aparicions televisives desperten moltes sensacions, però
no deixen ningú indiferent.
La paraula clau del personatge, segons ella mateixa seria “traumàtic”.
“Vull traumatitzar les persones perquè trenquin amb la seva forma de pensar.
Vull despertar reaccions diferents. Molts pensen que estic boja. Però aviat
s’adonaran de què sóc addictiva. I, aleshores, no en tindran prou del que
faig.”
Jo, de moment, no he arribat al punt de tornarme una addicta de la Kyary,
però m’agrada la seva manera d’entendre el concepte de kawaii. A més, cada
vegada que la veig a la tele o escolto una de les seves cançons no me la puc
treure del cap!
Què us sembla? Creieu que podríeu tornar-vos addictes a la dolçor de la
Kyary?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada