Kit Kat Series #32: Afortunat Gran Petit Blanc i Vermell

Al Japó, els colors que sempre acompanyen una celebració són el blanc i el vermell. Per exemple, quan vaig anar al Jichinsai, la carpa on es trobava l’altar estava decorada amb tires vermelles i blanques.

A l’escola passa igual. Les gorres que porten els nens durant la classe de gimnàsia són reversibles i, per un cantó són vermelles i per l’altre blanques, amb la qual cosa durant la Diada de l’Esport l’escola es divideix en dos grups: el vermell i el blanc.

I, evidentment, el Kit Kat no podia ser menys i també va treure la seva versió blanc i vermella:

Aquesta vegada van optar per la opció de boles de Kit Kat: les boles blanques, amb gust de xocolata blanca, i les roses, amb gust de maduixa.

Les boles de xocolata blanca, tal com és d’esperar, tenen el gust normal de la xocolata blanca. Pel que fa a les de maduixa, desprenen un aroma a maduixa ja característic dels diferents Kit Kats de maduixa que he menjat fins ara i, pel que fa al gust, molt dolç, tirant més al gust de la xocolata blanca que al de la xocolata amb llet.

El dia del matrimoni ben avingut

Avui és el Dia del Matrimoni Ben Avingut (Ii fuufu no hi いい夫婦の日). Té fins i tot una pàgina web! Segons la web, és el dia en què es regala una rosa per mostrar els sentiments d’amor i agraïment envers la parella. Ara resulta que ens han copiat el Sant Jordi!

El Dia del Matrimoni Ben Avingut porta celebrant-se des del 2000 i, a més a més escullen la parella de l’any, de la qual escriuen un perfil i diversos episodis del seu matrimoni.

(Aquesta és la parella d'aquest any, George Takahashi　高橋ジョージ i Mika Mifune 三船美佳）.

Dit això, també cal dir que els japonesos entenen el matrimoni d’una forma una mica diferent a com l’entenem a casa. Al Japó, tothom dóna per descomptat que s’ha de casar i, per tant, no és extrany que els omiai お見合い (la versió moderna de l’alcahuetismo) encara tingui èxit i no estigui mal vist.

Una altra cosa que jo no acabo d’entendre massa és el que ells anomenen betsu kôdô 別行動, que consisteix en què, durant el temps lliure, el marit té els seus hobbies, la dona els seus i fan coses per separat. Pels comentaris que escolto dels japonesos casats que conec, la majoria de les vegades no saben què és el que està fent la seva parella. (Jo em pregunto que, per no fer res junts, quin sentit té l’haver-se casat, però bé...).

Doncs avui, coincidint amb el Dia del Matrimoni Ben Avingut, en un dels programes de varietats que fan als matins han fet un rànquing de quines són les coses que la gent que està casada no vol que la seva parella trobi mai.

Comencem pel que els marits no volen que trobin les seves dones, de quarta a primera posició:

• 4ª posició: els emails i missatges del mòbil i les fotos i material divers d’ídols (models, cantants...).
• 3ª posició: l’agenda. Els japonesos sempre porten l’agenda a sobre i ho acostumen a apuntar tot: amb qui queden, què fan, quan, a on van... Segons el presentador del programa, hi ha gent que, si ha quedat amb una dona, canvia el nom i posa un d’home per si la dona li llegeix...
• 2ª posició: la nòmina. Pel que han dit al programa, el marit té el seu propi compte corrent i no li diu a la dona exactament tot el que guanya, i així ho pot gastar en el que ell vol. Aquí el presentador a tornat a dir que ell li dóna tot a la seva dona i que, quan necessita diners, la seva dona enlloc de donar-li diners en efectiu, li dóna la targeta de crèdit, perquè així sap a on i quan ha anat i quant ha gastat (visca la confiança!).
• 1ª posició: les fotografies de les ex-nòvies.

I aquest és el rànquing de les dones:

• 4ª posició: les notes de quan anava a l’institut i el diari personal. Ha sortit una dona entrevistada que es veu que té un diari en què, quan s’enfada, posa a parir al marit... (matrimonis ben avinguts??)

• 3ª posició: vídeos i material divers d’ídols coreans. Ara al Japó està molt de moda tot el que ve de Corea (jo li dic coreanitis) i sobretot les dones de mitjana edat van a Corea expressament a veure ciutats i llocs que surten a les sèries o a veure concerts de grups coreans. I, evidentment, col•leccionen vídeos, pòsters i fotos d’aquests ídols.

• 2ª posició: la llibreta d’estalvis. De la mateixa manera que l’home té el seu compte secret, sembla ser que la dona també. Una de les dones entrevistades ha dit que té més 5 milions de iens estalviats però que no li ha dit mai al seu marit!!

• 1ª posició: fotos antigues d’ella.

Després de tant de temps vivint aquí, me n’he adonat de què és molt difícil fer judicis de valor de què està bé i què està malament... però no puc evitar pensar que el concepte de relació de parella dels japonesos i el meu és fooooorça diferent...

Quins seran els millos productes de 2012?

Fa uns dies us parlava de la llista dels millors productes del 2011. Doncs la mateixa empresa, Nikkei Trendy, també publica una previsió de quins seran els 20 millors productes de l’any vinent.

Com que són productes que acaben de sortir al mercat o que està previst que surtin, ni els he vist ni he trobat massa informació a inernet. Així que aquesta vegada, enlloc de presentar-vos el rànquing, us presento els que més m’han cridat l’atenció

• En el número 1, el turisme al casc antic de la Tokyo Sky Tree. La Tokyo Sky Tree és la nova torre de telecomunicacions que van començar a construir el 2009 i que estarà completament acabada el maig de 2012. Jo l’he anat veient créixer, com qui diu, i tot i estar a mig construir ja m’havia enamorat, així que tinc moltes ganes de veure-la acabada (^_^).

Novembre de 2009

Juny de 2010

Maig de 2011

L’han construït a Asakusa, un dels barris més tradicionals de Tokyo. Aquest barri ja és molt popular gràcies al temple de Sensôji, amb la seva porta del tro, així que si de normal ja està ple de gent, no sé com serà després que s’hagi acabat de construir la Sky Tree...


• Izakayas sense alcohol (a la posició 9). Una izakaya vindria a ser una mena de bar manolo, de bar de tapes japonès. I, segons els de Nikkei Trendy, l’any vinent es posaran de moda les izakayas a on no se serveixi alcohol. Amb el que els agrada als japonesos beure, no sé jo si això realment tindrà massa èxit... Que és que un bar a on no es pugui beure, se'm fa una mica estrany...

• Smartphones fets a mida (a la posició 4). El millor producte d’aquest any sembla que seguirà guanyant força l’any vinent. Però ara que tothom en té, s’hauran d’inventar maneres perquè la gent se’ls canviï... i què millor que cadascú esculli com el vol? No sé si es refereixen a l’aspecte exterior o a les funcions del telèfon, però m’imagino que no hauré d’esperar pas massa per descobrir-ho.

• Targetes de joc AR. No m’ha acabat de quedar massa clar per a què serveix, però pel que he vist a la tele, t’has de baixar una aplicació al mòbil per llegir una mena de codi que apareix a les cartes que utilitzen els nens per jugar als jocs de rol. Quan el programa llegeix el codi (com si fos un codi QR), a la pantalla del mòbil t’apareix el personatge del joc a què pertany la carta, mentre que el fons és el que es capta a través de la camera de fotos. És a dir, que veus el paisatge com si anessis a fer una foto, amb la diferència que a sobre del fons no hi ha una persona, sinó el personatge d’un joc. Sembla ser que amb aquest personatge pots jugar en línia i interactuar amb altres jugadors i tot.

• Equipament de ball per a nens (a la posició 3). Sembla ser que a partir del curs que ve, el ball serà una part obligatòria dins l’assignatura d’Educació Física per als nens de primer i segon de secundària (1r i 2n d’ESO). Però no pas ball de saló, sinó hip hop i balls coreografiats. Així que començaran a vendre’s sabatilles i roba kawaii. Tot i que, tenint en compte que els nens quan comencen la secundària és quan normalment comencen a porta uniforme, no sé jo si per a les classes de ball també hauran de portar uniforme o què...

• Iogurt turc (a la posició 11). Ni idea de quina deu ser la diferència amb el normal, però me da en la nariz que a partir d’ara començarà una invasió de restaurants turcs per tot el país.

• Condiments que redueixin el temps de cocció (a la posició 8). No sé exactament si es refereixen a condiments que, només posar-los al menjar, ja te’l deixin mig cuit (de l’estil de la llimona amb els seitons) o què, però em té intrigada... I com que jo ara sóc una maruja (quin remei) estaré alerta.
A partir d’ara toca estar atenta als anuncis de la tele i als súpermercats, a veure si aquests del Nikkei Trendy tenen raó o no.

Kit Kat Series #31: Gran petit de maduixa

Sembla als japonesos senten una passió especial per a la xocolata amb gust de maduixa, perquè ja he tastat unes quantes variants de Kit Kat, i encara en tinc un parell o tres a la nevera. (Algun dia hauria de parlar de l’stock de Kit Kat que tinc a la nevera...).

En aquesta edició, us parlaré de Gran Petit, que no és més que una bosseta amb boletes de Kit Kat.

Les boletes estan recobertes de xocolata amb llet amb aroma de maduixa, que s'olora només obrir la bossa. El gust és de xocolata amb llet molt dolça, amb un regust de maduixa.

És bàsicament el mateix que el Kit Kat de Maduixa, les Boles de Maduixa o el de Tochiotome, però amb una forma una mica diferent.  

 Allò que se sol dir el mismo perro con diferente collar.

Valors energètics del Kit Kat Gran petit de maduixa (per paquet de 41 g):

Calories: 222 Kcal
Proteïnes: 2.6 g
Greixos: 12.6 g
Hidrats de Carboni: 24.6 g
Sodi: 13-40 mg

Els 10 millors productes del 2011 (part 2)

Fa uns dies us presentava la primera part del rànquing dels 10 millors productes del 2011 segons la revista Nikkei Trendy.

I aquí arriba el que tots estàveu esperant! El top 5!

5 – Cup Noodle Gohan, Arròs de fideus instantanis.

L’empresa Nissin, famosa pels seus fideus instantanis Cup Noodle, ha llançat aquest producte que consisteix precisament en arròs que té el gust dels fideus instantanis. Només cal que el poseu al microones i “feu chin”, com diuen els japonesos.

4 – Gopan. Una panificadora que fa pa a partir de l’arròs. Aquí al Japó ja fa més de 15 anys que es venen panificadores. Fins i tot jo me’n vaig comprar una! N’hi ha de força barates (la meva no va arribar a 60 euros) i no necessites cap producte especial i ho pots trobar tot fàcilment al súpermercat. Fa un parell d’anys també van sortir panificadores que feien pa a partir de farina d’arròs.

Però la Gopan et fa el pa directament dels grans d’arròs.



Jo no he tastat aquest pa d’arròs, però pot ser que estigui bo. El que no m’acaba de quedar massa clar és si surt a compte... Perquè és cert que el pa al japó és car (2 euros per 5 llesques de pa bimbo fa mal). Però és que l’arròs no és pas massa barat... 30 euros per 2kg d’arròs... això sí que fa mal!!

3 – Ventiladors d’estalvi energètic. Com ja vaig comentar tant en el bloc com a Connexió Japó (l’espai que cada dimecres a les 13.08 aprox. [hora espanyola] faig a Onda Cero Vilanova), des del Gran Terratrèmol de Tohoku tot el país està en mode “estalvi energètic”. Per la qual cosa, aquest estiu la gent ha comprat molts ventiladors (jo entre ells) per tal de no fer servir tant l’aire acondicionat. Evidentment que la majoria són ventiladors normals, però aquest any també n’han sortit de megafashions, com ara ventiladors d’ions, o sense aspes...

2 – Facebook. Aquí és on he somrigut condescendent... Últimament hi ha molta gent que em diu súper emocionada: “ahir em vaig obrir un compte al Facebook! Tu en tens?” I quan els dius que tens compte des de 2007 et miren raro. En fi, que es pensen que han descobert la sopa d’all, però crec que encara no ho saben fer servir massa bé... Segons un amic meu mexicà, quan va començar a treballar en una acadèmia d’idiomes, el cap de l’empresa li va enviar una petició d’amistat... A veure, japonesos, els empleats no volen que els seus superiors vegin les seves coses...

1 – Smartphones. Crec que no cal massa explicació... Totes les empreses tenen els seus models i, ara, l’iPhone 4s (que jo tinc! ^^) no només el ven Softbank, sinó que també l’ha començat a vendre la companyia au.

I aquests són els productes més venuts al Japó. Què en penseu?

Kit Kat Series #30: Barra d’ametlla

El Kit Kat que us presento avui torna a ser el mazacote, altrament denominat Barra d'ametlla.

A banda del tamany (tenint en compte que un paquet de Kit Kat al Japó normalment és d'entre 12 i 14 grams, una barra de 44 grams és una passada), el sabor era bastant normal: xocolata amb llet i ametlles. A mi m'agrada força la xocolata amb ametlles, així que estava prou bo.

Tot i que, com em passa sempre amb les barres, les primeres tres queixalades se'm fan molt bones, però quan te l'acabes ho trobes tot ja massa empalagós.

Valors energètics del Kit Kat Barra d'ametlla (per paquet de 44 g):

Calories: 240 Kcal
Proteïnes: 3.2 g
Greixos: 14  g
Hidrats de Carboni: 25.3 g
Sodi: 10-31 mg

Els 10 millors productes del 2011 (part 1)

La revista experta en tendències Nikkei Trendy acaba de publicar la llista als deu millors productes de l’any.

L’any passat ja vaig parlar sobre els deu millors productes del 2010 a Connexió Japó ((l’espai que cada dimecres a les 13.08 aprox. [hora espanyola] faig a Onda Cero Vilanova) i just ahir, dia 2, es va presentar la llista d’aquest any. Hi ha alguns productes que no m’ha sorprès que estiguessin a la llista, n’hi ha que m’han fet somriure condescendent (ja sé que no està bé, però què voleu...) i n’hi ha que ni tan sols sabia que existien.

La llista conté 30 productes, però per no fer un post etern, presentaré els 10 millors, dividits en 2 entregues.

En la primera entrega presentaré del 10 al 5.

Comencem!

10 – El cinturó de transformació del Kamen Rider.

És una joguina de l’empresa Bandai inspirada en la sèrie de l’heroi emmascarat Kamen Rider. El que té d’especial és que si li afegeixes una mena de medalles pots escoltar la melodia que sona a la sèrie quan el protagonista es transforma i d’altres sons relacionats amb la sèrie. Tot i ser una sèrie que va començar als anys 70, encara és força popular entre els nens i s’han anat fent seqüeles i remakes.

9 – Loxonin S.

Un analgèsic de l’empresa Daiichisankyô que, segons els anuncis, proporciona un alleujament ràpid i eficaç per tota una sèrie de mals: de cap, de la regla, de dents, de coll, de lumbago, d’articulacions, neuràlgia, musculars, d’esquena, otitis, fractura d’os, esquinços i traumatismes.

I a sobre no et fa pols l’estómac! Escolta, després de llegir això, me’n vaig cap a la farmàcia a comprar una caixa!

8 – Tarifa plana “amb qui sigui”.

Necessitaria un post a part per intentar explicar el món dels telèfons mòbils al Japó. Però per resumir una mica, els plans de tarifes planes, fins ara, només podien ser entre membres de la mateixa família. Però aquest any la companyia Willcom ha llançat una tarifa plana amb què, per 980 iens al mes (uns 9 euros), trucar sense haver de pagar més a qualsevol número que vulguis (evidentment de la seva companyia). El problema és que, Willcom no té pas massa abonats... Però a veure si la resta de companyies prenen nota...


7 – Makkori.

És un licor coreà que a mi se’m fa molt semblant al sake japonès... Ara mateix els japonesos pateixen d’una malaltia anomenada “mania coreana”, els símptomes de la qual és que tot el que vingui de corea mola i és lo más. Així que, aquest estiu, totes les izakayes (els bars de tapes japonesos) tenien un menú especial coreà on, evidentment, no hi faltava el makkori, de mil i un sabors diferents.

6 – Els cotxes Mira:es de Daihatsu i el Demio de Mazda. Jo, de cotxes, ni idea. Però una cosa curiosa és que en l’anunci del Mira:es hi apareix una “estrella” invitada al més pur estil Japander. Mireu, mireu...



I fins aquí la primera entrega dels 10 millors productes del 2011. El top 5, en propers posts!