Propostes de Remake per a Harry Potter and the Deathly Hallows

El dia 15, a les 17.15, vaig anar a veure Harry Potter and the Deathly Hallows Part 2. El desenllaç a 10 anys de pel·lícules, a tots els llibres, tot i fer ja 4 anys que va sortir publicat el setè volum de les aventures del Nen Que Va Sobreviure.

I, evidentment, em va decepcionar i no em va agradar gens.

Ara em direu: “Oh, clar, ets tan friki dels llibres que esperes que tot sigui igual, però són pel·lícules!”, “Ets massa purista”, “Ets massa exigent”.

I no anireu del tot desencaminats. Però no es tracta pas d’això. La veritat és que la qualitat de les pel·lícules, a partir de la magnífica Harry Potter i el Presoner d’Azkaban, no és que fos dolenta... és que és inexistent. Per això, quan vaig veure la primera part dels Hallows, em vaig sorprendre gratament. Als tres primers minuts, la pel·lícula ja m’havia atrapat i m’havia fet saltar les primeres llàgrimes. I potser, encegada per aquest moment de lucidesa del director, pels tràilers i per les ganes que tenia de veure en la gran pantalla tot allò que m’ha fet plorar cada vegada que he llegit el llibre, em vaig pensar que la segona part seria emocionant i que ploraria de principi a fi.

Craso error.

No tan sols no em va emocionar, sino que em vaig sentir perduda durant les poc més de dues hores que dura la pel·lícula. Els crítics que no tenen ni idea dels llibres (i a vegades dubto que tampoc en tenen de cinema) diuen que és la millor entrega de totes, que és un clímax continu, amb un ritme trepidant...

Jo matisaria.

Més que clímax continu, és un gran anticlímax.

Més que ritme trepidant, una mena de vídeoclip en què no s’entenen la meitat de les coses.

Si la gent que ens sabem els llibres de memòria no entenem què passa a la pel·lícula, què passa amb els que no els han llegit? Bé, potser el problema és que jo sóc curteta... Però, segons la Zarita, s’han donat casos de gent que ha cregut descobrir el veritable pare del Harry...

De debó, quin és aquest despropòsit?

Tot i això, hi ha dos actors que es mereixen tots els reconeixements del món: l’Alan Rickman com a Severus Snape i l’Helena Bonham-Carter com a Bellatrix Lestrange. Simplement, brutals!

I ja que aquests dos actors són dels pocs que se salven de la crema que faria (la Maggie Smith com a McGonagall també és molt bona, però em sobra la brometa que li fan dir en aquesta entrega...), els aprofitaria per fer un remake de la pel·li.

Perquè no puc evitar pensar com hauria estat aquesta última pel·lícula si l’hagués dirigit el Tim Burton o el Quentin Tarantino...

El Tim Burton li hagués donat aquell toc de malson que té el llibre, de pel·lícula de por... (amb la música de Danni Elfmann, of course ^_-)

I el Tarantino, el toc sanguinari que es mereix...

Oh! O el Takeshi Kitano!

I ja, l’última proposta.

Ja que, tal com comentàvem amb la Marta, l’expressivitat interpretativa de’n Michael Gambon com a Dumbledore és 0... per què no contractar en Chuck Norris? Crec que la barba blanca li quedaria bé...

A algú se li acut algna idea més per al remake del Harry? Segur que seran moooolt millors que les que se li van acudir al director...