Crec que m’he equivocat de professió.
Ja he comentat altres vegades que en allunyar-te de casa i anar a viure a un altre país, te n’adones que hi ha coses que creus que són normals i de sentit comú que no ho són gens al país que t’acull.
Tot i que ja he arribat a aquell punt en què sembla que ja no hi hagi res que em pugui sorprendre, de tant en tant encara me’n trobo alguna en tombar la cantonada.
Com per exemple avui.
La setmana que ve, del 29 d’abril al 5 de maig, és la Golden Week. Ja en vaig parlar extensament l’any passat, però per fer un resum, és una de les èpoques, juntament amb l’any nou, en què els japonesos poden gaudir de més de tres dies seguits de vacances.
Jo, evidentment, ja em frego les mans pensant que tindré una setmana sencera per gaudir de Tokyo, en companyia del Notchonthefloor, que ve a fer-me una visita ＝^エ^＝
Evidentement, molts de vosaltres pensareu que els japonesos esperen amb il·lusió aquests dies de descans ben merescuts de què no poden gaudir normalment.
I no podrieu estar més equivocats.
Al centre cívic on treballo, els meus companys decideixen a final de cada mes els dies de festa i vacances que faran de cara al mes vinent per tal de no treballar més dies dels que tenen estipulats.
Després de més de dues hores de parlar amb uns i uns altres, resulta que a la noia jove de l’oficina li ha tocat en desgràcia tenir 5 dies seguits de vacances.
Desolació.
“I ara què faré?”, diu ella posant una cara de preocupació kawaii.
“Són massa dies”, diu posant boqueta pinyonera.
Els companys li ofereixen algunes propostes.
“I si vas a Disneyland?”, diu la senyora gran que s’asseu al seu costat.
“Si home, jo sola?!”, diu escandalitzada (quin gran sacrilegi, el viatjar sola!).
Finalment, sembla que una de les propostes que li ha fet més el pes ha estat la d’una altra companya que li ha dit que sempre pot venir al centre cívic de voluntària.
Sí sí, tal com escolteu. Davant del dilema de marxar de viatge per uns dies o anar a treballar de voluntària en dies lliures, li fa més el pes la segona opció.
Aquí és quan he vingut a pensar en els meus dies de vacances. Jo, oficialment, només tinc 15 dies de vacances. L’any passat només 13. Si treballo dies en què representa que hauria de fer festa (com dissabtes o festius), puc canviar el dia treballat per un dia de festa.
La manera de gestionar-los és la que tots vosaltres pensareu que és la lògica: intentar buscar dates en què hi hagi festius i caps de setmana per tal de poder les vacances més llargues possibles gastant el mínim de dies de vacances disponibles.
D’aquesta manera, les dues vacances llargues que jo he fet fins el moment les he gestionat així:
- 19 dies de vacances + caps de setmana i festius = 28 dies a Barcelona
- 8 dies de vacances + caps de setmana + vacances any nou = 17 dies a Austràlia
I aleshores ha estat quan m’ha vingut al cap que m’he equivocat de professió, que enlloc d’haver estudiat periodisme o japonès, hagués hagut de fer-me enginyera de ponts...
Ah, per cert! Tinc previst gestionar les meves properes vacances (uns 24 dies+festius que treballi) per tal de tornar a Barcelona un mes i mig per desembre...
Sacrilegi!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada