Amb una mica de retard, aquí teniu la desena entrega de La Vila News. En el número d’octubre de la revisteta del poble vaig parlar sobre la Castanyada.
Aquí al Japó ja sabeu que tot el que sigui comprar i fer coses occidentals els encanta, de manera que han adoptat el Halloween com si fos seu. Fan festes de disfresses, a Tokyo Disneyland és Halloween des de finals d’agost...
Així que el que dic a l’article és que, a Catalunya, el dia 1 de novembre és Tots Sants, el que vindria a ser l’Obon お盆 o festivitat dels morts per ells. I, sobretot, de la castanyada.
Els explico que des de l’octubre es posen parades de castanyes per les ciutats, a on hi ha la Castanyera, que es beu moscatell i que es mengen panellets. Al Japó tenen uns dolços fets de pasta d’arrós que tenen una forma rodona i que són d’una mida semblant als panellets que es diuen dango 団子, de manera que els dic que vindrien a ser una mena de dango però fets de patata o moniato bullit i ametlla, i que normalment a sobre se li posa una ametlla, o pinyons.
Acabo dient que quan era petita la Castanyera venia cada any al cole i que a mi m’agradava molt (tot i que de petita no menjava castanyes...). També que, com que al Japó també es mengen castanyes i moniatos en aquesta època, no em sento tan lluny de casa.
I és precisament sobre la Castanyada que he parlat aquests dies amb els nens dels coles. Primer els feia una mena de quiz en què els ensenyava fotos de menjar típic de la tardor i els deia que em diguessin a on creien que es menjava. Les fotos eren: castanyes, moniatos, raïm, arròs i bolets. A mesura que anava pujant de curs, els nens ho anaven encertant més, però els aliments que fins i tot els nens de 6è em deien que només es menjaven al Japó eren l’arròs i el moniato! De manera que se sorprenien moltíssim quan els deia que a Espanya també es mengen moniatos.
En veure que tots els aliments es menjaven tant a Espanya com al Japó, es quedaven bastant de pedra i jo afegia la “moraleja” de què en estar un país tan lluny de l’altre es tendeix a pensar que tot ha de ser per força diferent, però que si et pares a pensar, hi ha moltes coses que tenim en comú i que no som tan diferents.
Ni que sigui una mica, espero que això els serveixi per adonar-se de què els estrangers també som persones. Que yo también soy persona, neng!!
