31 d’oct. 2011

Kit Kat Series #29: Kit Kat Edició Especial Halloween Pastís de Formatge i Carbassa

Feliç dia de la Castanyada a tots!


Tot i que al Japó també es mengen castanyes i moniatos, aquí no celebren la Castanyada. El que celebren, només perquè sona a americà i a guai, és Halloween.

Fa uns dies ja parlava de tots els productes edició especial de tardor que porten unes setmanes a la venda (al meu supermercat els han dedicat una secció especial i tot...).

Vaig pensar que, tractant-se de Halloween, els de Kit Kat també haurien de treure alguna cosa especial per força, així que vaig anar al 7/11 i... evidentment, allà m’esperava la bosseta edició especial de Halloween: Kit Kat Pastís de Formatge i Carbassa.




No sé per què, però jo, en escoltar carbassa, m'imaginava un Kit Kat de color taronja...



Però no, tenia un color força indeterminat...

També m'imaginava que faria olor a carbassa... però l'olor també era indeterminada...

I, en menjar-te'l, què penses? Que tindrà gust de carbassa... Però no! Si li poses moooolta imaginació, després de menjar-te una barreta, el que pots notar un regustet a formatge...



La descripció que venia a la bossa és la següent:

Gaudim de Halloween! La suau dolçor de la carbassa combinada amb el refrescant gust del formatge. Gaudim del gust del pastís de formatge i carbassa, típic postre de Halloween.
I a la descripció de la barreta:

Xocolata amb gust de carbassa. Crema amb formatge natural i pols de carbassa.



Pel que posa al paquet, sembla ser que hi ha diferents models d'envoltoris:

Un paquet ple de l'ambient de Halloween! Quin disseny hi haurà a dins del teu paquet?

I, per si fos poc, a cada paquetet individual (de dues barretes mini mini) hi ha un espai perquè pogueu escriure el vostre missatge:


Llàstima que, malgrat tot, el sabor no acabi d'acompanyar a tota la parafernàlia...

Valors energètics del Kit Kat Edició Especial Halloween Pastís de Formatge i Carbassa (per paquet de 12.3 g):


Calories: 68 Kcal

Proteïnes: 0.45 g

Greixos: 4.0 g

Hidrats de Carboni: 7.6 g

Sodi: 3-11 mg

27 d’oct. 2011

El retorn de les edicions limitades desaparegudes

En els últims posts he parlat força sobre les edicions limitades, des de productes de tardor, fins als famosos Kit Kats de gustos “diferents”.

El Kit Kat i les galetes no són els únics productes del mercat japonès que llancen contínuament edicions limitades.

Cadenes de cafeteries com l’Starbucks, Tully’s Coffee, Café de Crié o Doutoor, per citar les que em venen al cap ara mateix, gairebé cada mes tenen un café diferent que desapareix una vegada acaba el mes.

Amb els donuts passa el mateix: des de la sobrevalorada Krispy Kream fins a la japonesa Mister Donuts s’afanyen en treure donuts decorats com si fossin carbasses per Halloween i fins i tot, quan estava estudiant d’intercanvi, van treure per Nadal els donuts que menja sempre el Homer als Simpsons.

Quan era estudiant d’intercanvi, ignorant de mi, no sabia res sobre aquestes “ediciona limitades” i, durant el mes de març, em vaig viciar a un cafè de xarop d’auró (més conegut com el canadenc sirope de arce o maple syrup). Com que estava de vacances de primavera, anava cada tarda a un Tullys Coffee a estudiar i sempre em demanava el meu meepuru siroppu kôhii.



Fins que, en arribar l’1 d’abril, vaig anar fidel com sempre a demanar el meu cafè i el cambrer em diu que ja no en tenen més. La meva cara de desolació deuria ser tal que l’encarregat de la botiga va venir i em va dir que aquell dia encara me’n podien fer un, però que ja no en tindrien més.

Però sembla ser que no sóc només jo l’única que s’afecciona a una edició especial i pateix quan ja no en pot trobar. Tant és així, que diverses companyies han començat campanyes per preguntar als usuaris quins productes d’edició limitada volen que tornin a posar-se a la venda per sempre.

La primera en fer-ho ha estat la Nissin, famosa per les seves tasses de noodles instantanis. Es van sotmetre a votació fins a 73 productes, i el guanyador, amb 133.144 vots, han estat els tempura soba, fideus de fajol amb gamba arrebossada.



Evidentment, Kit Kat no podia ser menys i han fet el mateix, tot i que només han permés votar entre 20 opcions i, de moment, els 10 més votats han estat:

1. Ametlla

2. Maduixa

3. Taronja

4. Te verd d’Uji

5. Pastís de formatge i llimona

6. Llet de Hokkaido

7. Sakura (que va implosionar a la meva nevera l’estiu passat i no vaig poder tastar)

8. Roya Milk Tea (el que em va fer decidir començar la Kit Kat Series)

9. Tiramisú (aquest l'he tastat, explicació pròximament)

10. Cocoa (la versió japonesa del Cola-cao)

No sé si m’hauria d’espantar, però d’aquests 10 Kit Kats jo n’he tastat la meitat...

De moment, només han fet revival aquestes dues companyies, però de segur que, a partir d’ara, n’hi haurà moltes més que s’apuntaran a la moda.

Potser aviat podrem tornar a veure la Pepsi de Cogombre i d’altres begudes marcianes...

25 d’oct. 2011

Kit Kat Series #28: Kit Kat de Gasosa de Llimona

El Kit Kat de Pica-pica de Llimona és el que feia parella dins la caixeta amb el de Coca-cola.

El vaig tastar just després del de Coca-cola i, evidentment, després d’haver tingut la sensació d’haver-me menjat una gominola transvestida, estava una mica espantada...

I només obrir el paquet, vaig adonar-me de què la meva por no estava infundada...


Només obrir-lo, l’olor: pica-pica de llimona.
Només posar-te’l a la boca: pica-pica de llimona.

M’imagino que van aconseguir el que volien, és a dir, que la xocolata tingués gust a llimona "efervescent"...




Però a mi em continua semblant estrany que, en menjar-te un Kit Kat que a primera vista sembla d’inofensiva xocolata blanca, el que et vingui al cap sigui això:

Valors energètics del Kit Kat de Gasosa de Llimona (per paquet de 18 g):

Calories: 100 Kcal

Proteïnes: 0.62 g

Greixos: 5.8 g

Hidrats de Carboni: 11.3 g

Sodi: 9-28 mg

24 d’oct. 2011

Revista Eikyo, #3!

Ja ha sortit el número 3 de la revista Eikyô!



Per aquest número, parlo sobre els orígens de l'oyakodon 親子丼, un bol amb pollastre i ou, i explico com preparar-lo. És tan fàcil que fins i tot el vaig preparar i en vaig fer fotos! Jo encara no he tingut el plaer de poder fullejar la, i no tinc massa clar quines fotografies han escollit al final per il·lustrar la recepta... però bé, potser han fet servir les meves i tot (^_^).

Una cosa que m'ha fet gràcia quan he vist la portada és que jo vaig conèixer el videoartista César Ordóñez a la primavera del 2009 a Barcelona! Resulta que és amic de la Miha, una amiga japonesa que viu a Barcelona i que vaig conèixer a través de la Diana a La Chatunga... Va ser en una projecció de curtmetratges artístics i el seu era sobre el Japó (només escoltar el so de les cigales, ja em moria de calor!).

I perquè vegeu que el món és molt petit, resulta que el César també és amic del Ricard, amb qui vaig compartir primer de japonès a la EOI...

En aquest "mundillo" tots estem tan interconnectats, que allò dels 6 graus de separació (eren 6?) queda reduït a 1!

22 d’oct. 2011

Kit Kat Series #27: Kit Kat de Coca-cola

Aquest Kit Kat el vaig trobar per casualitat en un quiosc de l’estació de la Meitetsu de Nagoya ara farà cosa d’un any, i compartia caixa amb un Kit Kat de Gasosa de llimona.



La barreta era de xocolata amb llet i tenia gust a gominola de coca cola.






A la caixa, com sempre, hi havia una explicació que, traduïda, vindria a dir més o menys així:


Acaba de sortir a la venda un Kit Kat amb gust de Coca-cola ben freda i de Gasosa de Llimona! Només ara podreu gaudir d’aquest sabor refrescant!

Descripció breu, però és que no hi ha massa més a afegir, a banda de què no t’imagines en mossegar un Kit Kat que la imatge mental del gust es transformaria en això:

Valors energètics del Kit Kat de Coca-cola (per paquet de 18 g):

Calories: 100 Kcal

Proteïnes: 0.62 g

Greixos: 5.8 g

Hidrats de Carboni: 11.3 g

Sodi: 9-28 mg

20 d’oct. 2011

地鎮祭 Jichinsai

Aquí al Japó, malgrat la crisi i tota la pesca, hi ha gent que encara es decideix a construir cases. Una d'aquestes persones és la meva amiga Mami.

A aquestes alçades, ja sabeu que els japonesos adoren les cerimònies i, en una ocasió com la de construir una casa, no podia faltar. 

La cerimònia en qüestió es diu Jichinsai 地鎮祭 i, segons el meu diccionari, significa "cerimònia shintoista de purificació del terreny a l'inici de la construcció". A través d'aquest Jichinsai, es tranquil·litza el déu que viu en aquell terreny, se li demana permís per tal de començar la construcció i protecció perquè no hi hagi cap problema durant la construcció.

Al Jichinsai hi vam assistir, la Mami, el seu marit, la seva sogra i jo, a banda de l'arquitecte i els responsables de l'empresa de construcció que li faran la casa.

En arribar, vam veure que el terreny estava envoltat amb una shimenawa 注連縄, que és una corda decorada amb kamishide 紙垂, uns paperets blancs en forma de zig-zag lligats i que es posa per indicar que es tracta d'un recinte sagrat.





A dins d'aquest recinte sagrat hi havia una carpa que contenia l'altar, amb ofrenes al Déu. Hi havia arròs, sake, fruita, verdures i sal.


Una vegada tots reunits, ens vam asseure i va començar la cerimònia, que conté els següents passos (que explico basant-me en la wikipeda).

Shubatsu 修祓(しゅばつ): Purificació dels participants abans de començar la cerimònia. En el nostre cas, el monjo ens va fer inclinar el cap i va sacsejar una mena de plomall fet amb kamishide.

Kôshin 降神(こうしん): mentre el monjo entona un càntic en què fa "Ooooooo", li ofrena al déu del terreny els productes que hi ha a l'altar.



Kensen 献饌(けんせん): el monjo destapa les ampolletes de sake i aigua (que eren com de ceràmica blanca) i el déu es menja les ofrenes.



Noritosôjô 祝詞奏上(のりとそうじょう): el monjo informa al déu de què es construirà en aquell terreny i li demana que vetlli per a la seguretat durant les obres.

Shihôharai 四方祓(しほうはらい): el monjo, amb el mateix ventall de paperets blancs, purifica els quatre punts del terreny. Mentre ho feia, va demanar al marit de la meva amiga que anés amb ell, i a cada punt havia de fer una reverència.



Jichin 地鎮(じちん): al costat de l'altar hi havia una muntanyeta de terra amb un manac d'herba al mig, que representava el terreny de la construcció. Qui compra la casa fa veure que talla l'herba i l'arrenca, (en el nostre cas, ho va fer el marit de la meva amiga) i l'encarregat de la construcció trenca la muntanyeta amb una aixada.








Tamagushi Hôten 玉串奉奠(たまぐしほうてん): és el moment en què participen tots els assitents (jo també!). Es va fins al davant de l'altar i el monjo et dóna una branca de sasaki (cleyera japonesa, una mena d'arbra que només creix a l'Àsia Oriental) adornada amb kamishide i li has de donar la volta amb les dues mans d'una manera determinada i deixar-los un a sobre de l'altre sobre l'altar.



Tessen 撤饌(てっせん): el monjo tapa les ampolletes de sake i d'aigua i retira les ofrenes.

Shôshin 昇神(しょうしん): és el punt i final de la cerimònia, en què el monjo permet que el déu que ha baixat fins a l'altar pugui tornar al seu tron celestial.

Tot i tot, la cerimònia no va durar ni mitja hora, el que per ser una cerimònia japonesa no està malament. I el monjo era un tipus molt curiós i divertit, així que no va estar malament.

En acabat de la cerimònia, la meva amiga i el seu marit van anar a saludar els seus futurs veïns i a donar-los un regal per les molèsties que les obres els causaran d'aquí a març.

Us imagineu els constructors de la Sagrada Família anant a demanar disculpes a cada un dels veïns?

Igual igual que a casa, vaja...

Si voleu veure més fotos i algun vídeo, només cal que cliqueu a baix ^^

5 d’oct. 2011

Kit Kat Series #26: Edició Limitada de Tokai de Miso

Crec que ja ho he dit alguna vegada, però un dels meibutsu, és a dir productes típics de Nagoya és el miso 味噌.
El miso és una pasta feta a base de soja fermentada i, tot i que el més conegut és el blanc, el típic de Nagoya és el vermell, de gust més fort.

A mi el miso, sigui blanc o vermell, m’encanta. Per això, quan vaig veure que l’edició especial del Kit Kat de Nagoya era el de miso... por em va fer.
 

Perquè una cosa és que el miso quedi bé com a condiment per al porc arrebossat, i una altra ben diferent que li doni bon gust a la xocolata...


Perquè una cosa és que el miso quedi bé com a condiment per al porc arrebossat, i una altr que li doni bon gust a la xocolata...


En ser de miso vermell, jo m’esperava que la barreta de Kit Kat fos de xocolata negra... Però no, em vaig trobar amb una barreta de xocolata blanca.
Tot i el que em va sorprendre més és que feia olor a cafè amb llet! I no només això, sinó que també tenia gust a cafè amb llet! El regust que deixa és empalagós, res a veure amb el veritable miso...

2 d’oct. 2011

Els vídeos promesos!

M'han passat els vídeos abans del que em pensava, i aquí els teniu!

魂 Tamashii



五条 Gojo

Sabeu on és la Nemui? (^_-)

わっしょい758太鼓祭り 2011 Festival Wasshoi 758 taiko

I amb aquestes pintes, la Nemui ha tocat al Nagoya Dome!



Després de portar assajant com una boja tres cançons de taiko des del mes de juliol, ahir per fi va ser el Festival Wasshoi 758 Taiko 2011, en què 758 taikos van envair el Nagoya Dome!!

El festival estava dividit entre el matí i la tarda.

Pel matí, els diferents grups que participaven en el festival, que estaven dividits en 4, van tocar en 4 carrers comercials de Nagoya.

El meu grup, Taiko Damashii 太鼓魂 (ànima de taiko :P) va tocar el primer, a les 10.15.



(Aquesta foto m'encanta, perquè és cada loco con su tema!)

Jo vaig tocar el shime 締太鼓, que és el timbal petit que porta el ritme, en les dues cançons:

Tamashii 魂



i Gojo 五条.



Gojo és una cançó molt intensa, i a mitja actuació ens van començar a aplaudir i va ser una sensació súper xula!

Per la tarda, els diferents grups que durant el matí vam tocar pels diferents carrers comercials ens reuníem al Nagoya Dome per tocar la cançó Wa no Kokoro 和の精神.


El Nagoya Dome és on l'equip de beisbol de Nagoya juga tots els seus partits i on han tocat grups com Aerosmith, els Rolling Stones o Bon Jovi.


I, escoltar com ressonen 758 timbals alhora aquí dins... és una sensació que no es pot explicar!


Qui m'havia de dir a mi fa tres anys que tocaria en un lloc com aquest, eh?

Encara no hi ha vídeos, però en quant els tingui, els penjo!
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com