23 de juny 2011

Andalucía

L’altre dia vaig anar a la preestrena d’una pel·lícula japonesa que s’ha rodat entre Andorra, Barcelona i Ronda: Andalucía.



Andalucía és la segona pel·lícula protagonitzada pel diplomàtic Kuroda, interpretat per l'actor Yuji Oda . La primera entrega va tenir lloc a Itàlia i, a més, al gener es va estrenar la versió en sèrie de televisió, que transcorria principalment a San Francisco.

L’argument de la pel·lícula no és pas una meravella de la història del cinema: durant la cimera del G20 a París, en què el Ministre d’Economia japonès vol que s’aprovi una llei per poder investigar casos de blanqueig de diners a nivell transnacional, mor a Andorra un inversor japonès que treballava per un banc espanyol. A partir d’aquí, es crea un trio entre la noia japonesa que troba el cadàver, un diplòmatic i un policia de la interpol.

La història és força previsible, però sobretot tenia curiositat per veure com presentaven Barcelona... Tot i que em vaig intentar situar, hi ha un parell de vegades que em sembla que reinventen una mica el mapa de la ciutat i hi ha un parell de coses de lliure interpretació...

Per exemple, a la testimoni la porten al Consulat Japonès... però enlloc de sortir el Consulat de debó, el que està a la Diagonal i que és poc més que una sala, a la pel·lícula resulta que el consulat està en una casa súper xula d’estil modernista... que, o bé m’ho han canviat, o bé han intentat posar glamour allà on no n’hi ha...

El que surt molt i que em va fer posar més nostàlgica és el Passatge de Pau, al gòtic. Resulta que els protagonistes s’allotgen en una casa allà al costat... i clar, no vaig poder evitar pensar en el Bar Peris, on tantes tardes de cafès i de Trivials he passat...

Hi ha una escena en què surten els castellers... tot i que crec que mai de la vida he vist que cada una de les persones que va a veure castells porti una bandera catalana lligada a la cintura...

Un guinyo que em va fer gràcie és que en l’escena en què juguen a pòquer fan les apostes amb pipes... “El piponazo”.

Quan va acabar la pel·lícula, em vaig quedar a veure els títols de crèdit, per si per casualitat hi havia algú que conegué... i resulta que sí! Una companya meva d’Estudis d’Àsia Oriental hi sortia perquè es veu que va treballar d'intèrpret de l'actriu, la Meisa Kuroki!!


Endevineu en quina plaça envoltada d'arcs es va fer aquesta foto? :P

De debó, que quan es tracta del Japó i Barcelona, el món és molt petit...

22 de juny 2011

El top 3 dels famosos espanyols

Almenys, segons les investigacions dels meus nens :P

Ja fa dies que us vaig parlar de la segona edició del Club de Comprensió Internacional que havia començat en una de les escoles de la Vila.

Durant la primera classe els vaig preguntar què volien saber sobre Espanya i bé, el que van escriure tampoc va ser massa estrany: què es menja, com són les cases, quins són els jocs de moda, quins són els programes, quins famosos hi ha...

Una setmana abans de la segona classe, la professora els va fer investigar una mica sobre Espanya i els va fer emplenar unes fitxes que em va fer arribar perquè pogués preparar-me la classe.

La profe va dividir la fitxa en quatre categories: roba, menjar, cases i altres. Després de llegir el resultat de les “descobertes”, s’ha de dir que els nens es van esforçar, però que els llibres que van consultar estaven plens de tòpics.

Per exemple, en la part de roba, tots van escriure “vestit de flamenca”. Fins i tot un em va preguntar si a Espanya portàvem una altra roba que no fos la bata de cola...

A la part del menjar, van posar la paella i que es feia servir molt l’all.

Pel que fa a les cases, van escriure una cosa que jo no m’havia parat a pensar mai: que com que fa calor, les finestres acostumen a ser petites i les parets de les cases gruixudes. Això pot ser veritat en el cas de les masies o de les cases tradicionals del camp, però no crec que es pugui aplicar en els blocs de pisos actuals...

Tot i que el que més em va sorprendre va ser el que van escriure a la part d’altres. Alguns van escriure sobre la població, la bandera, que la majoria de la població és catòlica (tot i que crec que aquesta dada potser s’hauria de contrastar), que és el quart país més gran en extensió d’Europa...

Però sobretot van escriure sobre personatges famosos. Alguns van escriure Goya, Dalí i Velázquez, però el més soprenent va ser el top tres que van escriure dos dels nens:
-          Miró
-          Picaso
-          Julio Iglesias

Quan vaig veure que en tercera posició sortia en Julio Iglesias, em vaig posar a riure. I em van venir al cap una sèrie de preguntes:

De quin llibre van treure el rànquing?
Quin any es va publicar aquest llibre?
I sobretot... qui va tenir els sants pebrots de situar el guanyador del Festival de Benidorm a la mateixa alçada que dues figures de la història de l’art com són en Miró i en Picaso?

I seguint pel tema musical, un dels nens va posar: “cançó: Macarena”.

A partir d’aquest punt, crec que he de fer alguna cosa per contribuir a millorar el coneixement musical sobre Espanya dels meus nens...

Suggeriments?

Fixeu-vos que se m’ha acudit fer-los escoltar la “Jenifer” d’Els Catarres perquè vagin cridant pel cole: “em tunejaré el cotxe per tu” xD
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com