1 de set. 2009

Nemui 1 – Bricomania 0!

Per a mi és una sensació nova el fet de poder anar a un centre comercial, entrar en una botiga, i poder-me comprar roba sense haver-me de preguntar tres vegades si de debó necessito el que acabo d’agafar, perquè tot i que no sóc rica (què més voldria...), el sou que tinc ara em permet donar-me alguns capricis (que ja em tocava...).

I la febre consumista va arribar al seu extrem diumenge passat, quan vaig anar amb la Yumiko, la meva amiga que viu a Nagoya, a comprar coses pel meu pis. Perquè tot el que hi havia al pis fins ara era: dues tauletes baixetes i petites, una nevera, un microones, tres futons (matalassos per dormir sobre el terra) i un prestatge. Res de cadires, ni taules decents... Portava ja 20 dies asseguda a terra a sobre d’uns coixins! I jo no estic feta per estar asseguda a terra...

Així que vaig fer una llista de coses que necessitava urgentment, vaig designar-me un pressupost màxim, i vaig anar amb Yumiko cap el Nitori, que vindria a ser un IKEA japonès, però molt més barat que l’IKEA. Era tan barat, que vaig poder comprar tot el que volia, i encara alguna cosa mes, per la meitat del que em pensava gastar! A més, m’ho van portar tot a casa per poc mes de 30 euros!! Dimecres va ser el dia que m’ho van portar tot, i semblava el dia de Reis, obrint tantes caixes!!

La veritat és que estava una mica espantada perquè, igual que les coses de l’IKEA, els mobles te’ls porten desmuntats i els has de muntar tu. Així que amb la melodia de bricomania al cap, em vaig posar a obrir caixes i a muntar prestatges i taules... Tot i que no va ser tan complicat: era bastant per a micos, perquè fins i tot jo vaig poder muntar els prestatges que vaig demanar!!

Un cop tot muntat i col・locat al seu lloc, vaig pensar: “Això ara sí que sembla casa meva!” Encara em falten coses per comprar, però estic tant contenta i m’agrada tant tot el que tinc ara!! ^____^

Aquest és el resultat!! Qui s’anima a venir a veure el meu niuet? ;-)






















Les he muntat jo!! ^__^








2 comentaris:

  1. Xa cho dixen o outro día no mail, estas feita toda unha...unha...(como se dirá "manitas" en galego... "maniñas"? non, eso soa moi mal...xa sei...chamareille "gran constructora de mobles por pezas"...non non, iso é moi largo...mellor chámolle) bricomaníaca xDDDD

    Ese sofá branco é do que me falache?No que te viche todo Weeds?A verdade e que si que ten pinta de ser moi cómodo, tenme pinta de que se me sentase nel sería para non levantarme en boa parte da minha vida jajajajaja.

    Tes un piso moi curriño a verdade, anque tamén ten pinta de ser pequecho pequecho, pero bueno, oxalá o poida ver eu mesmo, cousa que dudo, xa que para iso tería que aforra algo de pasta, cousa que no momento actual e tan improbabel como que me inviten a un viaxe á Lúa... :(

    Un bico e varios centos de apertas!!!

    ResponElimina
  2. Ai por favor, yo me quedo con el detalle del abanico tipo Doraeemon en el comedor, ¿es un abanico? Se ve muy bien guapa!

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com